Opinió

Españoles, Franco no ha muerto Es fa curiós observar com aquests dies, amb el famós procés contra Garzón, la premsa només parla de si es reclama la nul·litat del procés, si el fiscal critica que el mateix instructor ajudés a refer la acusació, si el Garzón és més o menys simpàtic o prepotent, etc. Escolta aquest article

Per a mi, el més sorprenent és comprovar com els mitjans de comunicació majoritaris, els polítics (especialment de dretes i també el PSOE), l'església, els grups d'opinió i els grans 'lobbies' intenten silenciar el que realment va passar després de la guerra civil a l'Estat espanyol i a Catalunya.

Cal recordar que les tropes feixistes de Franco van donar un cop d'Estat al 1936 contra el govern, legal i democràticament constituït. Després, en acabar la guerra, van començar una depuració sistemàtica dels vençuts. Entre 1936 i 1951 van 'desaparèixer' (també denominades com desaparicions forçoses) unes 150.000 persones a tot l'Estat i 2.700 a Catalunya. Es van produir espolis, eliminació de documentació, robatori d'infants per part de la Falange i misteriosos canvis de propietari de moltes empreses, especialment a Catalunya i al País Basc.

Recordem també que solament per el port de Coll d'Ares van passar, durant el mes de febrer de 1939, prop de 100.000 catalans fugint de la barbàrie feixista i que van derivar a Prats de Molló, la localitat del Vallespir francès camí dels camps d'acolliment (camps de concentració de refugiats) a França.

Fins l'any 1.75 es van fer 111.000 consells de guerra en que van estar implicats quasi dos milions de persones no afins al règim. Crida l'atenció que la repressió més dura va ser durant els últims cinc anys abans de la mort de Franco, incloent afusellaments.

De forma vergonyosa governant ja Felipe González, es va fer un pacte de transició on no només no es va lluitar contra la impunitat (tots recordem els judicis de Nuremberg o els de Xile i l'Argentina) sinó que també es van posar al mateix sac els morts durant la guerra i els de la dictadura. Això sí, per quedar bé van fer una llei de la memòria històrica on es consolidava totalment la impunitat.

Ara s'ha iniciat una campanya ben organitzada per part dels franquistes i feixistes per tapar les vergonyes i donar una imatge de decència i dignitat de tots aquells que van participar en aquella barbàrie. Només cal veure els homenatges a Fraga Iribarne, com la frase del cardenal Rouco Varela destacant la 'caridad política' i la 'defensa del derecho a la vida' de Fraga.

Res ha canviat i les preguntes que tots ens hem de fer són: sobre quins fonaments o sediments ètics i legals s'ha construït la democràcia a Espanya? Ens interessa estar dins d'un Estat com l'espanyol ?

Jo ho tinc clar, i tu?

JAUME MASSANÉS és portaveu de uaSC

jaume.massanes
Article publicat el 4/feb/12

Les opinions expressades en aquesta secció són personals de l'autor que les signa, i no necessàriament són compartides per cugat.cat